Última oda a Barcelona

AUTORA > Lluís Calvo, Jordi Valls i Gemma Miralda

Tanit, 2

ISBN 978-84-943171-8-7

124 pàgs. | 12 x 18 cm

PVP: 15 

Última oda a Barcelona

Última oda a Barcelona és el resultat de l’experiència compartida per dos dels poetes més inquiets de la poesia catalana actual: Lluís Calvo i Jordi Valls. El seu és un viatge iniciàtic per la Barcelona metropolitana: del Fondo a Sant Cosme, de Ciutat Meridiana a la Model. Un territori dur i aspre, i per tant colpidor, que ens obliga a reflexionar sobre la complexa i extraordinària realitat que conviu a la gran ciutat més enllà dels tòpics i dels prejudicis entre les pulsions d’un passat recent que es resisteix a l’oblit i la configuració d’un futur incert. En paraules de Calvo i Valls: «A partir d’aquí hem caminat junts, entre carrers interminables, cerveses, suors i, sobretot, versos: el nostre pont estès cap al lector. Si alguna cosa podem dir, després de tot plegat, és que hem viscut la poesia com a única realitat. Una realitat lingüística. I, al mateix temps, oberta al món, incòmoda i exploradora».

Sobre l’autor

Lluís Calvo (Saragossa, 1963), ha publicat dinou llibres de poesia, els últims dels quals Col·lisions (3i4, 2009), Estiula (Labreu, 2011), Teresa la mòmia (amb David Caño, Pont del Petroli, 2013) i Llegat rebel (Edicions Terrícola, 2013). També ha publicat tres novel·les: Aconitum (Ed. 62, 1999), Electra i la carretera (Destino, 2001) i L’expulsió del paradís (Destino, 2004). I en el terreny de l’assaig Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i Baules i llenguatges (3i4, 2011). Igualment ha escrit articles de critica i anàlisi literària en nombrosos estudis col·lectius i revistes. Recentment ha estat reconegut amb el premi de la Crítica Serra d’Or pel poemari Estiula.

Sobre l’autor

Jordi Valls i Pozo (Barcelona, 1970). És poeta i assagista. En el camp de la poesia ha publicat tretze llibres, D’on neixen les penombres (1995), Natura morta (1998), Oratori (2000), La mel d’Aristeu (2003), La mà de batre (2005), Violència gratuïta (2006), Última oda a Barcelona (2008) amb coautoria de Lluís Calvo, Felix orbe (2010) i Ni un pam de net al tancat dels ànecs (2011). Ha guanyat els premis Martí Dot, Vila de Martorell, Senyoriu d’Ausiàs March, Gorgos, Grandalla i els Jocs Florals de Barcelona, esdevenint el primer poeta de la Ciutat en el període 2006-2007. Ha estat antologat a 21 poetes del XXI (2001), Milenio. Ultimísima Poesía Española (1999), Dnevi poezije in vina (2008) i Cançons de bressol (2011). Ha estat traduït a l’anglès, al castellà, a l’eslovè i a l’italià (Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo, 2014). En el camp de l’assaig ha participat en el «Monogràfic sobre Vicent Andrés Estellés» de la Revista Reduccions núm. 98/99 (2011), «L’única certesa. Primer simposi Màrius Sampere» (2008) i, íntegrament, en el «Retrat de Montserrat Abelló» (2010).

Sobre l’autor

Gemma Miralda (Terrassa, 1974). La fotografia és un cordó umbilical que em manté permanentment conectada al món. Amb ella conec, reconec i interpreto diferents àmbits de la nostra societat que m’interessen. Entenc el treball fotogràfic com un procés obert creatiu que utilitza la mirada cap enfora per projectar la opinió i l’emoció que transita per dins. Estudio a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i posteriorment a l’International Center of Photography.  El meu treball està fortament vinculat al  fotoperiodisme on hi he treballat regularment, a mitjans com El 9 Nou, Associated Press Bolivia o La Vanguardia actualment. Com a freelance, he colaborat en diverses publicacions nacionals i internacionals.

Última oda a Barcelona

Tanit, 2 | ISBN 978-84-943171-8-7  |  124 pàgs. – 12 x 18 cm

PVP: 15 

DISTRIBUEIX
CONTACTE
  • lagaruapoesia@gmail.com
  • tanitpoesia.cat

© Tanit poesía 2019 | Tots els drets reservats | Disseny : [ Nuriaguardia.es ]